Fa molts anys (1967) que vaig començar a traduir textos de Lieder dels grans compositors germànics. Vaig començar a fer-ho per necessitat, perquè necessitava les traduccions per a ésser impreses en programes de concerts que organitzava, i aviat aquesta necessitat es convertí en afició. D’altre banda, sovint es dirigien a mi cantants i estudiants de cant, i també algun pianista acompanyant, que assabentats que jo entenia l’alemany, em demanaven la traducció o simplement el significat del text d’un Lied, que no volien cantar, i feien molt bé, sense saber el que cantaven.
Vaig anar traduint els Lieder per ordre de necessitat, fins que, en convertir-se en afició, ho vaig fer de manera més ordenada, i així, un darrera l’altre, vaig anar traduint l’obra vocal completa dels vuit compositors que jo considero més importants en el camp del Lied: per ordre cronològic, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann, Brahms, Mahler, Wolf i Strauss. D’aquests vuit he traduït l’obra vocal completa, sense comprendre però ni les òperes o els oratoris o la música religiosa per a l’ús de la litúrgia catòlica romana (a no ser que en rebés una petició concreta). El que he traduït són els Lieder, per a una o vàries veus, o per a cor, les àries de concert, les cantates, els cànons i, en general, totes les obres inspirades en el text d’un poeta.
També, en el cas d’aquests vuit compositors, em vaig assegurar de que el text traduït s’ajustava justament a l’original de la partitura. I quan el poema no era traduït totalment, jo el traduïa complert, però imprimia en lletra cursiva les parts no musicades.
El meu esquema de treball fou el d’agrupar el poemes per ordre alfabètic, segons els poetes. Els poetes els vaig agrupar també alfabèticament. Després del poema i la seva traducció (i, ocasionalment, del poema original si el text musicat era la traducció alemanya d’un text en un altre idioma) especifico la modalitat de l’obra musical (Lied, ària, cantata, etc...), el seu número en el catàleg general de l’obra del compositor, la localitat on fou composta, i la data.
Mentre feia aquest treball, necessitava traduir Lieder d’altres compositors i ho feia seguint més o menys el mateix sistema; i un cop acabat el treball exhaustiu amb els vuit compositors, he anat traduint-ne d’altres, per necessitat o en estones perdudes, però sense pretendre mai traduir la obra completa. Molts, com Loewe, Mendelssohn, Liszt o Schönberg, els he traduït quasi complets. He traduït molt, també compositors francesos. I anglesos. I alguns italians
Altres compositors, de paissos de llengües que no parlo, ho he fet a partir de traduccions alemanyes, angleses o franceses, i no puc respondre de la literalitat. I em sap greu. He traduït Lieder de compositors completament desconeguts per mi. Però m’hi obligaven les programacions. Molts organitzadors de concerts coneixen la meva rica col·lecció de traduccions i sovint me’n demanen per als seus programes i m’hi haig d’adaptar .
Aquest és un principi general que crec molt important subratllar. Quan tradueixo, no pretenc mai fer alta literatura. M’agrada la poesia però no sóc un poeta, i no sóc capaç de recrear el clima poètic de l’original. Tampoc ha sigut mai el meu objectiu Es tractava de fer conèixer el contingut d’un poema a unes persones poc familiaritzades amb l’idioma del poema, i més interessades en la bellesa de la música que en la qualitat del poema que l’havia inspirat. He fet, per tant unes traduccions literals vers a vers i respectant, sempre que he pogut, l’ordre de les paraules. En el cas de poemes en alemany, considerant la gramàtica i la sintaxi tan peculiars de la llengua alemanya, tan allunyada de les dels idiomes llatins, no sempre ho he aconseguit, i sovint he hagut de sacrificar la literalitat en benefici de la bona comprensió, i m’he limitat a donar-ne la traducció més exacte possible, plenament conscient de que la veritable poesia està en els originals alemanys.
Però he fet l’experiment d’escoltar un Lied seguint una traducció aliena que m’agradava molt més que la meva, i no m’ha sigut fàcil seguir-la amb la música. I sempre acabo tornant a les meves traduccions.
Manuel Capdevila i Font