Manuel Capdevila i Font (Barcelona, 1931)
Animador cultural i musicògraf, ha dedicat 43 anys de la seva vida a les Joventuts Musicals, de les quals fou un dels introductors al nostre país el 1952, i on ha desenvolupat responsabilitats molt diferents. En l’àmbit local: fundador i vocal de la Junta Directiva de Joventuts Musicals de Barcelona (1952-1961), secretari general (1962-1976), director del Festival Internacional de Música a Barcelona (1963-1975), director del Festival Internacional de Cadaqués (1970-1977). En l’àmbit nacional espanyol: secretari general de Joventuts Musicals Espanyoles (1963-1979), vocal adjunt a la Presidència (1980-1994), fundador i secretari del jurat del Concurs Permanent de Joves Intèrprets (1979-1993). I en l’àmbit internacional: membre de la Directiva de la Federació Internacional de Joventuts Musicals (1966-1976), assessor del Concurs Internacional de Belgrad (1985-1993), assessor del Centre Cultural de Groznjan, Croàcia (1983-1990), membre de la Comissió Llatinoamericana de Joventuts Musicals (1984-1993), representant del Cursos d’Estiu de Torroella de Montgrí al Comitè Internacional de Camps Musicals (1985-1989), membre consultor de la Unió Europea d’Escoles de Música (1985-1991), delegat especial de la Federació Internacional als Països Àrabs (1986), etc. Fundà les Joventuts Musicals a la República Dominicana, a Costa Rica, a Bolívia i al Paraguai.
Fora del camp de Joventuts Musicals ha estat fundador i director del Centre d’Estudis Musicals de Barcelona (1977-1982), assessor dels cursos de música de la Open University (1985-1986), fundador i secretari general de l’Associació Beethoven de Barcelona (1950-1973), vicesecretari de la Junta Rectora del Patronat de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1967-1971), fundador i secretari general dels Amics de Viena (1965-1977), secretari general del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas (1963-1971), secretari del jurat d’aquest Concurs (1972-1995), i secretari del jurat del Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall (1995-2010) i assessor del Festival Internacional de Música de Céret. Fou soci fundador de l’associació “Amics d’Eduard Todrà” (2010) i és membre del Patronat de la “Fundació Victòria dels Àngels” des del 2009.
En el camp de la musicografia ha publicat nombrosos articles en revistes i programes de concerts, i ha traduït més de 5.600 lieder alemanys i melodies franceses. Ha traduït i publicat: de l’alemany el Mètode de pedagogia per a percussió del professor Siegfried Fink (1978) i el llibre sobre les 32 Sonates per a piano de Beethoven de Paul Badura-Skoda i Jörg Demus (Arpegio, 2019) i, del francès, l’autobiografia de Jean-Pierre Rampal (Arpegio, 2020). Libres publicats: “Eduard Toldrà” amb César Calmell (Generalitat de Catalunya, 1995), “Tretze anys de Joventuts Musicals de Barcelona” (Boileau, 1988) , “Disfrutar con la música clásica” (Penínula, 2002), “El gran libro de la ópera” (Península, 2002), “Eduard Toldrà i Cantallops” (Ajuntament de Cantallops, 2012), “La carrera de Victòria dels Àngels” (Tèmenos, 2012), “Els estius a Cantallops” (Brau, 2018) i “Giravoltant al maig” (Dinsic, 2021). El 2008 guanyà el Premi enric Descaire i Salgas de Àncora per “Eduard Toldrà, Juli Garreta i Sant Feliu de Guíxols” i el 2021 el Premi Romà Planas i Miró de Memòries Populars pel Primer volum de “Records d’un animador musical”, publicat per Viena el 2022.
Altres llibres publicats, per Dinsic, dins de la sèrie dirigida per Albert Ferrer Flamarich, (iniciada amb “Giravoltant al maig”), “Eduard Toldrà, músic… i més. Una miscel·lània” (2022) i “Festeig. Toldrà enamorat i Capdevila també.” (2023). L’editorial Arpegio li publicà, en versions catalana i castellana, “Schubert vist pel seu millor amic” (2022).
Altres llibres acabats, pendents de publicació: “Records d’un animador musical” (volums II i III), “Els poetes de Schubert” en tres volums,“Eduard Toldrà a la Revista Musical Catalana”, “Cocorococ”, “Correspondència entre Eduard Toldrà i Antonio Fernández-Cid”, “L’amor conjugal de Beethoven” y “R.I.P. Reposen en pau”. Actualment està traduït “L'art de jouer Mozart au piano” de Paul i Eva Badura-Skoda.
És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d’Hongria de Sevilla, i ha estat condecorat amb la Creu de Sant Jordi, la Gran Creu al Mèrit de la República Austríaca, la Medalla Mozart de Viena, la Medalla Zauberflöte del Mozarteum de Salzburg, la Medalla de Plata de la vila de París i l’Ensenya d’Or de Joventuts Musicals d’Espanya.