Auf dem See
Blauer Himmel, blaue Wogen,
Rebenhügel um den See,
Drüber blauer Berge Bogen
Schimmernd weiß im reinen Schnee.
Wie der Kahn uns hebt und wieget,
Leichter Nebel steigt und fällt,
Süßer Himmelsfriede lieget
Über der beglänzten Welt.
Stürmend Herz, tu auf die Augen,
Sieh umher und werde mild:
Glück und Frieden magst du saugen
Aus des Doppelhimmels Bild.
Spiegelnd sieh die Flut erwidern
Turm und Hügel, Busch und Stadt,
Also spiegle du in Liedern,
Was die Erde Schönstes hat.
En el mar
Cel blau, ones blaves,
vinyes en els turons vora el mar,
més enllà, els arcs de blaves muntanyes,
brillant blanques amb la neu immaculada.
Com la barca que ens alça i ens gronxa,
la boira lleugera s’aixeca i se’n va;
la dolça pau del cel regna
sobre un món resplendent.
Cor turmentat, obre els ulls,
mira al voltant i et calmaràs:
respiraràs felicitat i pau
a la vista del cel desdoblat.
Mira com ajuda el riu reflectint
torres i turons, boscos i ciutats;
reflecteix tu també en les cançons
tot el que la terra té de formós.
(Lied, Op. 59/2, Viena, primavera 1873)