Dein blaues Auge
Dein blaues Auge hält so still,
Ich blicke bis zum Grund.
Du fragst mich, was ich sehen will?
Ich sehe mich gesund.
Es brannte mich ein glühend Paar,
Noch schmerzt das Nachgefühl:
Das deine ist wie See so klar,
Und wie ein See so kühl.
Els teus ulls blaus
Mantén ben quiets els teus ulls blaus,
que pugui mirar-los fins al fons!
Em preguntes el que vull veure?
La meva curació.
Em varen abrusar uns ulls ardents,
encara em fa mal l’amarga sensació:
els teus ulls són tan clars com el mar,
i com el mar, tan freds.
(Lied, Op. 59/8, Tutzing, primavera 1873)