Der Tod, das ist die kühle Nacht
Der Tod, das ist die kühle Nacht,
Das Leben ist der schwüle Tag.
Es dunkelt schon, mich schläfert,
Der Tag hat mich müd gemacht.
Über mein Bett erhebt sich ein Baum,
Drin singt die junge Nachtigall;
Sie sing von lauter Liebe,
Ich hör es, ich hör es sogar im Traum.
La mort, és la freda nit
La mort, és la freda nit,
la vida és el dia sufocant.
Ja vespreja, em ve son,
el dia m’ha cansat.
Sobre el meu llit s’alça un arbre,
en ell hi canta el jove rossinyol;
canta l’amor pur,
el sento, el sento àdhuc en somnis.
(Lied, Op. 96/1, Viena, primavera 1884)