Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Des Markgrafen Töchterlein, WoO 32/5
  • Compositor: Johannes Brahms
  • Poeta: Kretschmer-Zuccalmaglio
  • Poema original

    Des Markgrafen Töchterlein

    Es war ein Markgraf über’m Rhein,
    Der hatt’drei schöne Töchterlein.
    Zwei Töchter früh heiraten weg,
    Die dritt hat ins Grab gelegt;
    Dann ging sie sing’n vor Schwesters Tür,
    Auch braucht ihr keine Dienstmag hier?

    “Ei Mädchen, du bist viel zu fein,
    Du gehst gern mit den Herrelein.”
    Ach nein, ach nein, das tu ich nicht,
    Ich will erfüllen meine Pflicht.
    Sie dingt das Mägdlein auf ein Jahr,
    Das Mägdlein dient ihr sieben Jahr.

    Und als die sieben Jahr war’n um,
    Da ward das Mägdlein schwach und krank.
    “Ach Mägdlein, wenn du krank sollst sein,
    so sag, wer sind die Eltern dein?”
    Mein Vater war Markgraf am Rhein,
    Ich bin sein jüngstes Töchterlein.

    “Ach nein, ach nein, das glaub’ ich nicht,
    Daß du mein jüngste Schwester bist.”
    Und wenn du mir nicht glauben willst,
    So geh an meine Kiste her,
    Daran tut es geschrieben stehn,
    Da kannst du’s mit den Augen sehn.

    Und als sie an die Kiste kam,
    Da rannen ihr die Tränen ab;
    “Ach bringt mir Weck, ach bringt mir Wein,
    Das ist mein jüngstes Schwesterlein!”
    Ich will kein Weck, ich will kein Wein,
    Will nur en kleines Särgelein!

  • Poema en català

    La filleta del marquès

    Hi havia un marquès més enllà del Rin,
    que tenia tres belles filletes.
    Dues filles es casaren aviat,
    la tercera restà amb ell fins que es morí;
    llavors anà a cantar a la porta d’una germana:
    Ai, no necessiteu aquí cap serventa?

    “Ai, noia, ets massa distingida,
    i aniries de gust amb els senyors.”
    Oh no, oh no, això sí que no ho faria,
    m’estimo massa la meva honra.
    Contractà la noia per un any,
    la noia serví durant set anys.

    I quan els set anys havien passat,
    la noia estava dèbil i malalta.
    “Ai noia, si has d’estar malalta,
    digues-me qui són els teus pares!”
    El meu pare era un marquès al Rhin,
    jo sóc la seva filla petita.

    “Ah no, ah no, no em puc creure
    que siguis la meva germaneta!”
    Doncs si no t’ho vols creure,
    ves fins al meu cofre,
    allà està escrit el meu nom,
    ho pots veure amb els teus ulls.

    I quan va veure el cofre,
    li brollaren les llàgrimes:
    “Ah, porteu pa, porteu vi,
    aquesta és la meva germaneta!”
    No vull pa ni vull vi,
    només vull un petit taüt!

  • (Lied, WoO 32/5, Hamburg, primavera 1858)

    (Lied per a cor femení a  quatre veus, WoO 38/9,  Hamburg, 1859-62)

    (Amb el títol de “Es war ein Margraf”, Brahms compongué un altre Lied, WoO 33/29, amb aquest poema)