Die Berge sind spitz
Die Berge sind spitz
Und die Berge sind kalt,
Mein Schatz steigt zu Berge
Und ich in den Wald.
Da tröpfelt das Laub
Van Regen und Tau,
Ob die Augen da tröpfeln,
Wer sieht es genau?
Les muntanyes són abruptes
Les muntanyes són abruptes
i les muntanyes són fredes,
el meu tresor escala muntanyes
i jo em quedo en el bosc.
Aquí goteja el fullatge
de pluja i de rosada,
i si gotegen els ulls,
qui ho podrà veure?
(Lied per a cor femení a quatre veus, a capella o amb piano, Op. 44/8, Detmold i Hamburg, 1859/60)