Die Kränze
Hier ob dem Ingang seid befestiget,
Ihr Kränze, so beregnet und benetzt
Von meines Auges schmerzlichem Erguß!
Denn reich zu tränen pflegt das Aug’ der Liebe.
Dies zarte Naß, ich bitte,
Nicht allzu frühe träufet es herab.
Spart es, bis ihr vernehmet,
Daß sie sich der Schwelle naht
Mit ihrem Grazienschritte, die Teuere,
Die mir so ungelind.
Mit einem Male dann hernieder
Sei es auf ihres Hauptes gold’ne Pracht ergossen,
Und sie empfinde, daß es Tränen sind;
Daß es die Tränen sind,
Die meinem Aug’ in dieser kummervollen Nacht entflossen. en aquesta nit plena d’aflicció.
Les garlandes
Resteu fixades aquí sobre el portal,
garlandes, ben xopes i regades
pel dolorós desbordament dels meus ulls!
Car solen ser pròdigs en llàgrimes els ulls de l’amor.
Us prego que no eixugueu massa aviat
aquesta tendra humitat.
Guardeu-la, fins que sentiu
que s’acosta a la llinda
amb el seu graciós caminar, l’estimada,
que fou tan cruel amb mi.
Vesseu llavors d’un sol cop
sobre el seu cap la vostre esplendor daurada,
i que ella senti que són llàgrimes;
que són les llàgrimes brollades dels meus ulls