Die Müllerin
Die Mühle, die dreht ihre Flügel;
Der Sturm, der sauset darin;
Und unter der Linde am Hügel,
Da weinet die Müllerin:
Laß sausen den Sturm und brausen,
Ich habe gebaut auf den Wind:
Ich habe gebaut auf Schwüre –
Da war ich ein töriches Kind.
Noch hat mich der Wind nicht belogen,
Der Wind, der blieb mir treu;
Und bin ich verarmt und betrogen –
Die Schwüre, die waren nur Spreu.
Wo ist, der sie geschworen?
Der Wind nimmt die Klagen nur auf;
Er hat sich aufs Wandern verloren –
Es findet der Wind ihn nicht auf.
La molinera
El molí gira la seva roda,
la tempesta bramula al damunt,
i sota els til·lers del turó
plora la molinera:
Que el vent segueixi bramulant,
jo havia confiat en el vent:
jo havia confiat en les promeses...
jo era una noia insensata.
Però el vent no m’ha enganyat,
el vent em segueix fidel;
i jo sóc desgraciada i traïda...
les promeses, només eren palla.
On és, el que tant prometé?
Només el vent rep les meves queixes;
Ell s’ha perdut pels camins...
i ni el vent el podrà trobar.
(Lied per a cor femení a quatre veus a capella o amb piano ad libitum, Op. 44/5, Detmold, 1859-60)
(Lied per a cor mixt, a capella, Op. 44/5a, sense dades precises)
(Lied, Anh III/13, Göttingen, 1853)