Dornröschen
Im tiefen Wald im Dornenhag,
Da schläft die Jungfrau hundert Jahr,
Es schläf die Flieg an der Wand,
In dem Schloß Hund und Roß,
Es schläft wohl auf dem Herd der Brand.
Der Ritter zog sein Schwert da frisch,
Und hieb sich ab das Dorngebüsch,
Und ging hinein ins Königshaus,
Ins Kämmerlein zum Bettelein,
Küßt auf den Mund die Schlafende Braut.
Da wacht das schöne Mägdelein,
Schenkt ihm ihr feines Ringelein,
Die Flieg erwachtet an der Wand,
In dem Schloß Hund und Roß
Auf dem Herd erwacht der Feuerbrand.
La bella dorment
Entre els bardissars del bosc profund,
dorm des de fa cent anys la donzella,
dormen la mosca de la paret,
el gos i el corser del castell,
i dorm la calor de la llar.
El cavaller pren decidit la seva espasa,
i s’endinsa entre els bardissars,
i entra en el palau del rei,
s’apropa al llitet de la cambreta,
i besa la núvia dorment en la boca.
Llavors es desperta la bella donzella,
i li regala el seu bell anellet,
es desperten la mosca de la paret,
i el gos i el corser del castell,
i en la llar es desperta el foc ardent.
(Cançó popular infantil alemanya, per a veu i piano, WoO 31/1, Düsseldorf, 1857?)