Dort in den Weiden steht ein Haus
Dort in der Weiden steht ein Haus,
Da schaut die Magd zum Fenster ‘naus!
Sie schaut stromauf, sie schaut stromab,
Ist noch nicht da mein Herzensknab’,
Den schönste Bursch am ganzen Rhein,
Den nenn’ ich mein.
Des Morgens fährt er auf dem Fluß,
Und singt hinüber seinem Gruß!
Des Abends wenn’s Glühwürmchen fliegt,
Sein Nachen an das Ufer wiegt,
Da kann ich mit dem Burschen mein
Zusammen sein!
Die Nachtigall im Fliederstrauch,
Was sie da singt versteh’ ich auch;
Sie saget, über’s Jahr ist Fest,
Hab’ ich, mein Lieber, auch ein Nest,
Wo ich dann mit dem Burschen mein
Die Froh’st am Rhein!
Hi ha una casa allà en el prat
Hi ha una casa allà en el prat,
i una noia que mira per la finestra!
Mira riu amunt i riu avall:
encara no arriba l’estimat del meu cor,
el xicot més bell de tot el Rin,
aquest és el meu!
Els matins navega pel riu,
i m’envia cantant el seu salut!
Els vespres, quan volen les lluernes,
la seva barca es balanceja en la riba,
i aleshores puc reunir-me
amb el meu xicot!
El rossinyol és en els lilàs,
i entenc molt bé el que canta;
diu: tot l’any és una festa,
i també jo, estimada, tinc un niu,
on sóc amb la meva xicota
el més feliç del Rin!
(Lied per a cor mixt a quatre veus, a capella, WoO 35/8, Viena, 1863-64)
(Lied, Op. 97/4, abans 1885)
(Lied, WoO 33/31, Viena, hivern,1893-94)
(Amb el títol de “Schifferlied”, Brahms compongué dos Lieder més amb el mateix poema,
WoO 32/13 i 38/3)