Drei Vögelein
Mit Lust tät ich ausreiten
Durch einen grünen Wald,
Darin da hört ich singen,
Drei Vögelein wohlgestalt.
So sein es nit drei Vögelein,
Es sein drei Fräulein fein.
Soll mir das ein nit werden,
So gilt es das Leben mein.
Das erste Heißet Ursulein,
Das andre Bärbelein,
Das dritt hat keinen Namen,
Das soll des Jägers sein.
Er nahm sie bei den Händen,
Bei ihrer schneeweißen Hand,
Er führts des Walds ein Ende,
Da er ein Hüttlein fand.
Tres ocellets
Viatjava amb plaer
a través d’un bosc verd,
quan vaig sentir cantar
tres agradables ocellets.
Però no eren tres ocellets,
eren tres belles donzelles.
No hauria pas sabut quina triar,
encara que m’hi anés la vida.
La primera es deia Ursulina,
l’altra Barbarina,
la tercera no tenia nom,
aquesta ha de ser del caçador.
L’agafà per la mà,
una mà blanca com la neu,
i la portà fins al terme del bosc,
on hi havia una cabana.