Es geht ein Wehen
Es geht ein Wehen durch den Wald,
Die Wildbraut hör ich singen.
Sie singt von einem Bühlen gut
Und bis sie dem in Armen ruht,
Muß sie noch weit in bangen Mut
Sich durch die Lande schwingen.
Der Sang der klingt so schäuerlich,
Der klingt so wild, so trübe,
Das heiße Sehen ist erwacht,
Mein Schatz zu tausend gute Nacht!
Es komm der Tag eh’ du’ s gedacht,
Der eint getreue Liebe!
Passa un alè
Passa un alè pel bosc,
sento com canta la núvia del vent.
Canta sobre el seu bon galant;
fins que no el tingui en els seus braços,
ha de córrer per llunyans països
amb l’esperit ple d’angoixa.
La cançó sona tan lúgubre,
tan salvatge i tan apagada,
que desperta un càlid anhel;
amor meu, mil vegades bona nit!
Abans del que penses arribarà el dia
que reunirà els amants fidels!
(Lied per a cor mixt, Op. 62/6, abans de l’abril 1874)
(Lied per a cor femení a quatre veus, a capella, Op. 62/6a, sense dades concretes)