Es hing der Reif
Es hing der Reif im Lindenbaum,
Wodurch das Licht wie Silber floß;
Ich sah dein Haus,wie heil im Traum
Ein blitzend Feenschloß.
Und offen stand das Fenster dein,
Ich konnte dir ins Zimmer sehn,
Da tratst du in den Sonnenschein,
Du dunkelste der Feen!
Ich hebt’ in seligem Genuß,
So frühlingswarm und wunderbar:
Da merkt’ ich gleich an deinem Gruß,
Daß Frost und Winter war.
Cobert de gebre
Estava el til·ler cobert de gebre,
i això feia que la llum fos com de plata;
veia la teva casa, clara com en els somnis,
un fulgurant palau de fades.
La teva finestra estava oberta,
i et podia veure en la teva cambra,
i quan vas sortir a la llum del sol,
van empal·lidir totes les fades!
Jo tremolava en gaudi benaurat,
amb un meravellós escalf primaveral,
i de seguida vaig adonar-me pel teu salut
que glaçava i érem a l’hivern.
(Lied, Op. 106/3, Thun, estiu 1888)