Frühlingstrost
Es weht um mich Narzissenduft,
Es spricht zu mir die Frühlingsluft:
Geliebter,
Erwach im roten Morgenglanz,
Dein harrt ein blütenreicher Kranz,
Betrübter!
Nur mußt du kämpfen drum und tun
Und länger nicht in Träumen ruhn;
Laß schwinden!
Komm Lieber, komm aufs Feld hinaus,
Du wirst im grünen Blätterhaus
Ihn finden.
Wir sind dir alle wohlgesinnt,
Du armes, liebes, banges Kind,
Wir Düfte;
Warst immer treu und Spielgesell,
Drum dienen willig dir und schnell
Die Lüfte.
Zur Liebsten tragen wir dein Ach,
Und kränzen ihr das Schlafgemach
Mit Blüten.
Wir wollen, wenn du von ihr gehst,
Und einsam dann und traurig stehst,
Sie hüten.
Erwach im morgenroten Glanz,
Schon harret dein der Myrtenkranz,
Geliebter!
Der Frühling kündet gute Mär,
Und nun kein Ach, kein Weinen mehr,
Betrübter!
Consol primaveral
M’arriba un perfum de narcisos,
em parlen les brises primaverals:
estimada,
desperta a la rogenca resplendor de l’alba,
t’espera impacient una corona exhuberant de flors,
desconsolada!
Només que per guanyar-la has de lluitar,
i no abandonar-te més als somnis;
deixa que es consumeixin!
Vine, estimada, vine enfora cap els camps,
en la casa de fulles verdes
el trobaràs.
Pobre criatura tremolosa d’amor,
tots nosaltres et som favorables,
els perfums!
Sempre ens fores una fidel amiga,
per això ara et servim prest i de tot cor,
les brises!
Portàrem a l’estimat la teva queixa,
i coronàrem el seu tàlem
amb flors.
Volem que quan siguis al seu davant,
i et quedis sola i afligida,
et protegeixin.
Desperta a la rogenca resplendor de l’alba,
ja t’espera impacient la corona de murtres,
estimada!
La primavera porta bones noves,
i ara cap més queixa, cap més plor,
desconsolada!
(Lied, Op. 63/1, Rüschlikon bei Zürich, estiu 1874)