Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500

Brahms, Johannes (1833 - 1897)

Geistliches Wiegenlied, Op. 91/2 (Johannes Brahms)

  • Obra: Geistliches Wiegenlied, Op. 91/2
  • Compositor: Johannes Brahms
  • Poeta: Geibel, Emanuel
  • Poeta (VO): Lope de Vega
  • Poema original

    Geistliches Wiegenlied
    (nach Lope de Vega)

    (Josef, lieber Josef mein,
    Hilf mir wieg’n mein Kindelein,
    Gott der wird dein Lohne sein,
    Im Himmelreich der Jungfrau Sohn,
    Maria).

    Die ihr schwebt um diese Palmen
    In Nacht und Wind,
    Ihr heilgen Engel,
    Stillet die Wipfel!
    Es schlummerte mein Kind.

    Ihr Palmen von Bethlehem
    In Windesbrausen,
    Wie mögt ihr heute
    So zornig sausen!
    O rauscht nicht also!
    Schweiget, neiget euch leis und lind;
    Stillet die Wipfel!
    Es schlummerte mein Kind.

    Der Himmelsknabe duldet Beschwerde;
    Ach, wie so müd er ward
    Vom Leid der Erde.
    Ach, nun im Schlaf ihm leise gesänftigt
    Die Qual zerrint.
    Stillet die Wipfel!
    Es schlummerte mein Kind.

    Grimmige Kälte sauselt hernieder;
    Womit nur deck ich
    Des Kindleins Glieder!
    O all ihr Engel,
    Die ihr geflügelt wandelt im Wind,
    Stillet die Wipfel!
    Es schlummerte mein Kind.
  • Poema en català

    Cançó de bressol sagrada
    (traduït de Lope de Vega)

    (Josep, mon estimat Josep,
    ajuda’m a bressolar el meu fillet,
    Déu t’ho recompensarà,
    en el regne celestial del Fill de la Verge
    Maria).

    Vosaltres que agiteu aquestes palmes
    en la nit i en els vents,
    àngels sants,
    emmudiu el ramatge,
    el meu fill s’ha adormit.

    Palmes de Betlem,
    que mouen, irats,
    els furiosos vents
    ressonants!
    No feu tant d’enrenou!
    Moveu-vos més suaument, amb més dolçor!
    Emmudiu el ramatge,
    el meu fill s’ha adormit.

    El nen diví està queixós;
    ai, està molt cansat
    dels mals de la terra.
    Ai, endolciu ara suaument el seu son,
    esvaïu el dolor.
    Emmudiu el ramatge,
    el meu fill s’ha adormit.

    Gels rigorosos l’estan envoltant;
    i només amb ells
    puc abrigar els seus membres!
    O tots vosaltres, àngels,
    que voleu enmig del vent,
    emmudiu el ramatge,
    el meu fill s’ha adormit.
  • Poema en versió original
        Pues andáis en las palmas,
    ángeles santos, 
    que se duerme mi Niño, 
    tened los ramos.

        Palmas de Belén, 
    que mueven airados
    los furiosos vientos, 
    que suenan tanto,
    no le hagáis ruido,
    corred más paso, 
    que se duerme mi Niño, 
    tened los ramos. 
     
        El Niño divino, 
    que está cansado
    de llorar en la tierra
    por su descanso,
    sosegar quiere un poco
    del tierno llanto,
    que se duerme mi Niño,
    tened los ramos.
     
        Rigurosos hielos
    le están cercando,
    ya véis que no tengo
    con qué guardarlo.
    Angeles divinos,
    que vais volando,
    que se duerme mi Niño
    tened los ramos.
  • (Lied per a contralt, viola i piano, Op. 91/2, Viena, 1863/64)
    (El poema de Geibel és una adaptació de la nadala “Pues andáis en las palmas” de Lope de Vega; la primera estrofa, qualificada en la partitura com “cançó antiga”, està confiada a la viola i, eventualment, es pot cantar). El poema original, tret del tercer llibre de “Pastores de Belén”, és el següent: