Brahms, Johannes (1833 - 1897)
Gestillte Sehnsucht, Op. 91/1 (Johannes Brahms)
- Obra: Gestillte Sehnsucht, Op. 91/1
- Compositor: Johannes Brahms
- Poeta: Friedrich Rückert
- Poema original
Gestillte Sehnsucht
In goldnen Abendschein getauchet,
Wie feierlich die Wälder stehn!
In leise Stimmen der Vöglein hauchet
Des Abendwindes leises Wehn.
Was lispeln die Winde, die Vögelein?
Sie lispeln die Welt in Schlummer ein.Ihr Wünsche, die ihr stets euch reget
Im Herzen sonder Rast und Ruh’!
Du Sehnen, das die Brust bewegt,
Wann ruhest du, wann schlummerst du?
Beim Lispeln der Winde, der Vögelein,
Ihr sehenden Wünsche, wann schlaft ihr ein?Ach, wenn nicht mehr in goldne Fernen
Mein Geist auf Traumgefieder eilt,
Nicht mehr an ewig fernen Sternen
Mit sehnendem Blick mein Auge weilt;
Dann lispelt die Winde, die Vögelein
Mit meinem Sehnen mein Leben ein. - Poema en català
Nostàlgia calmada
Què solemnes estan els boscos
banyats per la llum daurada del capvespre!
Els ocellets canten amb veu baixa
entre els hàlits lleugers dels vents vespertins.
Què murmuren els vents i els ocellets?
Inviten el món a dormir.Anhels, que sempre empenyeu el meu cor,
sense descans, sense repòs!
Melangia que commous el meu pit,
quan reposaràs, quan dormiràs?
Quan us adormireu, melangiosos anhels,
amb els murmuris dels vents i els ocellets?Ai, quan el meu esperit no s’envoli més
en les ales del somni cap a daurades llunyanies,
quan els meus ulls no es deturin més
en les eternes estrelles llunyanes amb mirada melangiosa,
llavors murmuraran els vents i els ocellets
de la meva vida i dels meus anhels.
(Lied per a contralt, viola i piano, Op. 91/1, Mürzuschlag, estiu 1884)