Im Garten am Seegestade
Im Garten am Seegestade
Uralte Bäume stehn,
In ihren hohen Kronen
Sind kaum die Vögel zu sehn.
Die Bäume mit hohen Kronen,
Die rauschen Tag und Nacht,
Die Wellen schlagen zum Strande,
Die Vöglein singen sacht.
Das gibt ein Musizieren
So süß, so traurig bang,
Als wie verlorner Liebe
Und ewiger Sehnsucht Sang.
Al jardí vora la mar
Al jardí vora la mar
hi ha uns arbres molt vells,
en els seus alts cimalls
quasi no s’arriben a veure els ocells.
Els arbres amb alts cimalls,
murmuren dia i nit,
les onades baten la platja,
i els ocells canten baixet.
Fan una música tan dolça,
tan temorosa i trista,
com si cantessin amors perduts
i l’etern enyorament.