Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Im Herbst, Op. 104/5
  • Compositor: Johannes Brahms
  • Poeta: Klaus Groth
  • Poema original

    Im Herbst

    Ernst ist der Herbst,
    Und wenn die Blätter fallen,
    Sinkt auch das Herz
    Zu trüben Weh herab.

    Still ist die Flur,
    Und nach dem Süden wallen
    Die Sänger stumm,
    Wie nach dem Grab.

    Bleich ist der Tag,
    Und blasse Nebel schleiern
    Die Sonne, die Sonne
    Wie die Herzen ein.

    Früh kommt die Nacht:
    Denn alle Kräfte feiern
    Und tief verschlossen
    Ruht das Sein.

    Sanft wird der Mensch,
    Er sieht die Sonne sinken,
    Er ahnt, er ahnt des Lebens
    Wie des Jahres Schluß.

    Feucht wird das Aug’,
    Doch in der Träne blinken
    Entströmt des Herzens
    Seligster Erguß.

  • Poema en català

    En la tardor

    La tardor és rigorosa,
    i quan cauen les fulles,
    també s’enfonsa el cor
    en un dolorosa tristor.

    El riu està tranquil,
    i els cantaires caminen
    silenciosos cap el sud,
    com darrera la tomba.

    El dia és pàl·lid,
    i una boira esblaimada
    estén un vel davant del sol,
    i també davant del cor.

    La nit arriba aviat;
    llavors folguen totes les forces,
    i tancat profundament
    l’ésser reposa.

    L’home s’amoroseix,
    veu com es pon el sol,
    i aspira, aspira la vida
    com un final d’any.

    Els ulls s’humitegen,
    però brilla en les llàgrimes
    la font més sagrada
    que flueix del cor.

  • (Lied per a cor mixt a capella, Op. 104/5, Thun, estiu 1886)