In meiner Nächte Sehnen
In meiner Nächte Sehnen,
So tief allein
Mit tausend, tausend Tränen,
Gedenk’ ich dein.
Ach, wer dein Antlitz schaute,
Wem dein Gemüt
Die schöne Glut vertraute,
Die es durchglüht,
Wem deine Küße brannten,
Wem je vor Lust all seine Sinne schwanden
An deiner Brust.
Wie rasteten in Frieden
Ihm Seel’ und Leib,
Wenn er von dir geschieden,
Du göttlich’ Weib!
En els meus anhels nocturns
En els meus anhels nocturns,
profundament sol
amb milers i milers de llàgrimes,
penso en tu.
Ai, ser aquell a qui contemplés la teva faç.
aquell en qui els teus sentiments
confiessin la inspiració
d’una bella passió,
pel qual cremessin els teus besos,
aquell que perdés delitosament els sentits
en el teu pit!
Amb quina pau descansen
l’ànima i el cos
quan són lluny de tu,
muller divina!