Juchhe!
Wie ist doch die Erde so schön, so schön!
Das wissen die Vögelein,
Sie heben ihr leicht Gefieder,
Und singen so fröhliche Lieder
In den blauen Himmel hinein.
Wie ist doch die Erde so schön, so schön!
Das wissen die Flüss’ und Seen;
Sie malen im klaren Spiegel
Die Gärten und Städt’ und Hügel,
Und die Wolken, die drüber gehn!
Und Sänger und Maler wissen es,
Und es wissen’s viel andere Leut’!
Und wer’s nicht malt, der singt es,
Und wer’s nicht singt,dem klingt es
In dem Herzen vor lauter Freud’!
Visca!
Què bella és la terra, què bella!
Ho saben els ocells;
agiten les seves ales lleugeres
i canten alegres cançons
en la blava volta del cel.
Què bella és la terra, què bella!
Ho saben els rius i els llacs;
pinten en transparents miralls
jardins i ciutats, i turons,
i els núvols, que volen pel seu damunt!
I ho saben cantaires i pintors,
hi ho sap molta altra gent!
I el que no la pinta, la canta,
i el que no la canta, la sent
en el cor amb alegria evident!
(Lied per a tenor o soprano, amb piano, Op. 6/4, Hamburg, abril 1852)