Letztes Glück
Leblos gleitet Blatt um Blatt
Still und traurig von den Bäumen;
Seines Hoffens nimmer satt,
Lebt das herz in Frühlingsträumen.
Noch verweilt ein Sonnenblick
Bei den späten Hagerosen,
Wie bei einem letzten Glück,
Einem süßen, hoffnugslosen.
Última felicitat
Fulla darrera fulla, silencioses i tristes,
cauen mortes dels arbres;
sense satisfer mai les seves esperances,
viu el cor els seus somnis primaverals.
Encara s’entreté un raig de sol
en la darrerenca rosa boscana,
com una última felicitat,
dolça i sense esperances.
(Lied per a cor mixt a capella, Op. 104/3, sense dades conegudes)