Lied
Lindes Rauschen in den Wipfeln,
Vöglein, die ihr fernab fliegt,
Bronnen von den stillen Gipfeln,
Sagt, wo meine Heimat liegt?
Heut’ im Traum sah ich sie wieder,
Und von allen Bergen ging
Solches Grüßen zu mir nieder,
Daß ich an zu weinen fing.
Ach, hier auf den fremden Gipfeln:
Menschen, Quellen, Fels und Baum,
Alles ist mir wie ein Traum!
Muntre Vögel in den Wipfeln,
Ihr Gesellen dort im Tal,
Grüßt mir von den fremden Gipfeln
Meine Heimat tausendmal!
Cançó
Suaus murmuris dels brancatges,
ocellets que hi aneu volant,
fonts de les tranquil·les cimes,
digueu-me, on és la meva pàtria?
Avui l’he tornada a veure en somnis,
i des de totes les muntanyes
m’arribaven tantes salutacions,
que he començat a plorar.
Ai, en aquelles llunyanes cimes,
homes, fonts, roques i arbres,
tot són per a mi com somnis!
Alegres ocells dels brancatges,
i els vostres companys de la vall,
des d’aquestes muntanyes llunyanes,
saludeu mil vegades la meva pàtria!