Magyarisch
(aus “Polydora”)
Sah dem edlen Bildnis allzu süßen Wunderschein,
Büßte so des eigenen Auges heitern Schimmer ein.
Herr, mein Gott, was hast du doch gebildet
Uns zu Jammer, uns zu Jammer und zu Qual,
Solche dunkle Sterne mit so lichtem Zauberstrahl!
Mich geblendet hat für alle Wonnen
dieser Erde jene Pracht;
Allumher, wo meine Blicke forschen, ist es Nacht.
Magiar
(de “Polydora”)
He vist la noble imatge amb una dolça resplendor miraculosa,
que desmerexia l’alegre lluïssor dels propis ulls.
Senyor, Déu meu, per què has creat, [turment
per a la nostra desgràcia, la nostra desgràcia i el nostre
unes estrelles tan fosques amb una llum màgica tan brillant!
Aquesta pompa m’ha enlluernat més
que totes les delícies de la terra;
a tot arreu on miro, és de nit.