Mein Herz ist schwer
Mein Herz ist schwer, mein Auge wacht,
Der Wind fährt seufzend durch die Nacht;
Die Wipfel rauschen weit und breit,
Sie rauschen von vergangner Zeit,
Von großem Glück und Herzeleid,
Vom Schloß und von der Jungfrau drin,
Wo ist das alles, alles hin?
Wo ist das alles, alles Hin?
Leid, Lieb und Lust und Jugendsinn?
Der Wind fährt seufzend durch die Nacht,
Mein Herz ist schwer, mein Auge wacht.
El meu cor està oprimit
El meu cor està oprimit, els meus ulls són oberts,
el vent alena sospirant en la nit;
els arbres murmuren al meu voltant,
murmuren dels temps passats,
de grans felicitats i penes del cor,
del castell i la seva donzella,
on ha anat tot, tot a parar?
On ha anat tot, tot a parar,
penes, amor, plaers i joventut?
El vent alena sospirant en la nit,
el meu cor està oprimit, els meus ulls són oberts.
(Lied per a veu baixa i piano, Op. 94/3, 1883/84)
(Brahms musicà també a començaments de 1878 dos poemes dels “Frühlingslieder”, “Cançons de primavera” de Geibel, la núm. 2, “Nun ringt beim Frühlingswettern”, “Ara es torça el temps primaveral” i la núm. 3, “Über die Berge wandelt”, “Camina per la muntanya”, però els dos Lieder s’han perdut).