Minnelied
Holder klingt der Vogelsang,
Wenn die Engelreine,
Die mein Jünglingsherz bezwang,
Wandelt durch die Haine.
Röther blühen Thal un Au,
Grüner wird der Wasen,
Wo die Finger meiner Frau
Maienblumen lasen.
Ohne Sie ist alles todt,
Welk sind Blüt’ und Kräuter;
Und kein Frühlingsabendroth
Dünkt mir schön und heiter.
Traute minnigliche Frau,
Wollest nimmer fliehen;
Daß mein Herz, gleich dieser Au,
Mög’ in Wonne blühen!
Cançó d’amor
El cant dels ocells sona més dolç
quan, pura com un àngel,
la que conquerí el meu cor jovenívol,
es passeja pel bosc.
Lluen més vermells la vall i el camp
i més verda la gespa,
allà on les seves mans colliren
flors roges i blaves.
Sense ella tot és mort,
marcides són les flors i les herbes,
i cap primaveral capvespre
em sembla bell i serè.
Estimada, dona adorable,
no em defugis més;
que el meu cor, com aquest prat,
pugui florir exultant!
(Lied, Op. 71/5, març 1877)