Sapphische Ode
Rosen brach ich nachts mir am dunklen Hage;
Süßer hauchten Duft sie als je am Tage;
Doch verstreuten reich die bewegten Äste
Tau, der mich näßte.
Auch der Küße Duft mich wie nie berückte,
Die ich nachts vom Strauch deiner Lippen pflückte;
Doch auch dir, bewegt im Gemüt gleich jenen,
Tauten die Tränen.
Oda sàfica
Durant la nit he collit roses en l’obscura bardissa;
el seu aroma era més dolç que durant el dia;
però les branques remogudes varen escampar
generoses la rosada, que em va mullar.
També em van encantar com mai els besos perfumats
que vaig collir durant la nit dels rams dels teus llavis;
però també a tu, commoguda la teva ànima com la meva,
et mullà la rosada de les llàgrimes.
(Lied, Op. 94/4, 1883-84)