Sommerabend
“Geh’ schlafen, Tochter, schlafen!
Schon fällt der Tau aufs Gras,
Und wen die Tropfen trafen,
Weint bald die Augen naß!”
“Laß weinen, Mutter, weinen!
Das Mondlicht leuchtet hell,
Und wem die Strahlen scheinen,
Dem trocknen Tränen schnell!”
“Geh’ schlafen, Tochter, schlafen!
Schon ruft der Kauz im Wald,
Und wen die Töne trafen,
Muß mit ihm klagen bald.”
“Laß klagen, Mutter, klagen!
Die Nachtigall singt hell,
Und wem die Lieder schlagen,
Dem schwindet Trauer schnell.”
Nit d’estiu
“Ves a dormir, filla, ves a dormir!
Aviat caurà la rosada damunt l’herba,
i quan les seves gotes caiguin.
et ploraran tot seguit els ulls!”
“Deixa que plorin, mare, deixa que plorin!
Clara lluu la llum de la lluna,
i quan brillin els seus raigs,
s’assecaran aviat les llàgrimes!”
“Ves a dormir, filla, ves a dormir,
Ja crida l’òliba des del bosc,
i quan sentim la seva crida,
corejarem tot seguit els seus laments.”
“Deixa que es queixi, mare, deixa que es queixi!
Alegre canta el rossinyol,
i quan flueixen les seves cançons,
s’esvaeix aviat el dol.”
(Lied per a una o dues veus, amb piano, Op. 84/1, Preßburg bei Wien, estiu 1881)