Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Tafellied (Dank der Damen), Op. 93b
  • Compositor: Johannes Brahms
  • Poeta: Joseph von Eichendorff
  • Poema original

    Tafellied (Dank der Damen)

    Die Frauen:
    Gleich wie Echo frohen Liedern,
    Fröhlich Antwort geben muß,
    So auch nahn wir und erwidern
    Dankend den galanten Gruß.

    Die Männer:
    O, ihr Gütgen und Charmanten!
    Für des Echos holden Schwung
    Nehmt der lustgen Musikanten
    Ganz ergebne Huldigung.

    Die Frauen:
    Doch ihr huldigt, wills uns dünken,
    Andern Göttern nebenbei,
    Rot und golden sehn wirs blinken –
    Sagt, wie das zu nehmen sei?

    Die Männer:
    Teure! zierlich mit drei Fingern,
    Sichrer mit der ganzen Hand –
    Und so füllt man aus den Dingern
    ‘s Glas nicht halb, nein, bis zum Rand.

    Die Frauen:
    Nun, wir sehen, ihr seid Meister,
    Doch wir sind heut liberal,
    Hoffentlich, als schöne Geister,
    Treibt ihrs etwas ideal.

    Die Männer:
    Jeder nippt und denkt die Seine;
    Und wer nichts Besonders weiß,
    Nun der trinkt ins Allgemeine
    Frisch zu aller Schönen Preis.

    Alle:
    Recht so! Klingt denn in die Runde
    An zu Dank und Gegendank.
    Sänger, Fraun, wo die im Bunde,
    Da gibts einen hellen Klang.

  • Poema en català

    Cançó bàquica (Agraïment de les dames)

    Les dones:
    Com l’eco d’alegres cançons
    hem de donar joiosa resposta,
    per tant, ens apropem també i tornem
    agraïdes la galant salutació.

    Els homes:
    Oh, vosaltres, belles i encisadores!
    Per la dolça inspiració de l’eco,
    rebeu dels alegres músics
    el més devot homenatge.

    Les dones:
    Però vosaltres homenatgeu també,
    ens sembla, uns altres déus,
    que veiem lluir vermells i daurats...
    digueu, com ens ho hem d’agafar?

    Els homes:
    Estimades! Delicadament amb tres dits,
    i més segures amb tota la mà...
    i no us prengueu de la coseta
    només mig vas, no, fins al fons!

    Les dones:
    Ja veiem que sou uns mestres,
    però avui som liberals,
    esperem que, com bells esperits,
    ens empenyeu a quelcom ideal.

    Els homes:
    Que cadascú begui i pensi la seva,
    i el que no en tingui cap d’especial,
    que begui en general
    per lloar a totes le belles.

    Així sia! Que ressonin a tot el voltant
    els brindis i els contra-brindis!
    Cantaires, dames, tots units,
    que soni una alegre tonada!

  • (Cançó bàquica per a cor mixt a sis veus –sopranos, contralts I i II, tenors i baixos I i II– i piano, Op. 93b, Mürzzuchslag, estiu 1884)