Über die Heide
Über die Heide hallet mein Schritt;
Dumpf aus der Erde wandert es mit.
Herbst ist gekommen, Frühling ist weit,
Gab es denn einmal selige Zeit?
Brauende Nebel geistern umher;
Schwarz ist das Kraut und der Himmel so leer,
Wär ich nur hier nicht gegangen im Mai!
Leben und Liebe, wie flog es vorbei!
Damunt del prat
Damunt del prat ressonen els meus passos;
m’acompanya llur ressò sobre la terra.
Ha arribat la tardor, la primavera és lluny,
va haver-hi mai un temps feliç?
Boires fantasmals amenacen per tot arreu;
les herbes són negres, i el cel desert.
Si al menys no hagués vingut aquí el mes de maig!
Vida i amor, què de pressa voleu!
(Lied per a veu baixa i piano, Op. 86/4, sense dades conegudes)