Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Vineta, Op. 42/2
  • Compositor: Johannes Brahms
  • Poeta: Wilhelm Müller
  • Poema original

    Vineta

    Aus des Meeres tiefem, tiefem Grunde
    Klingen Abendglocken dumpf und matt,
    Uns zu geben wunderbare Kunde
    Von der schönen alten Wunderstadt.

    In de Fluten Schoß hinabgesunken,
    Blieben unten ihre Trümmer stehn.
    Ihre Zinnen laßen goldne Funken
    Widerscheinend auf dem Spiegel sehn.

    Und der Schiffer, der den Zauberschimmer
    Einmal sah im hellen Abendrot,
    Nach derselben Stelle schifft er immer,
    Ob auch ringsumher die Klippe droht.

    Aus des Herzens tiefem, tiefem Grunde
    Klingst es mir wie Glocken dumpf und matt;
    Ach, sie geben wunderbare Kunde
    Von der Liebe, die geliebt es hat.

    Eine schöne Welt ist da versunken,
    Ihre Trümmer blieben unten stehn,
    Laßen sich als goldne Himmelsfunken
    Oft im Spiegel meiner Träume sehn.

    Und dann möcht’ ich tauchen in die Tiefen,
    Mich versenken in den Widerschein,
    Und mir ist, als ob mich Engel riefen
    In die alte Wunderstadt hinein.

  • Poema en català

    Vineta

    Des del més profund, profund del mar
    sonen, sordes i dèbils, campanes vespertines,
    per anunciar-nos meravellosament
    la bella i antiga ciutat encantada.

    Enfonsada en la sina del corrent,
    quedaren dempeus els seus campanars.
    I els seus merlets deixen escapar
    guspires daurades que brillen emmirallades.

    Des que en un clar capvespre rogent
    el mariner veié la seva màgica resplendor,
    navega sempre cap el mateix indret,
    malgrat els esculls que l’amenacen al voltant.

    En el més profund, profund del meu cor,
    ressoneu com sordes i dèbils campanades.
    Ai! Anuncien meravellosament
    l’amor que hi ha viscut.

    Hi ha un món molt bell enfonsat,
    però queden dempeus les seves torres,
    i brillen sovint com guspires divines
    emmirallades en els meus somnis.

    I llavors voldria capbussar-me en la fondària,
    enfonsar-me en el seu emmirallament,
    i sento com si els àngels em cridessin
    cap a l’antiga ciutat encantada.

  • (Lied per a cor a sis veus –sopranos, contralts I i II, tenors, baixos I i II– a cappella, Op. 42/2, Hamburg, abril 1860)