Von waldbekränzter Höhe
Von waldbekränzter Höhe
Werf ich den heißen Blick
Der liebefeuchten Sehe
Zur Flur, die dich umgrünt, zurück.
Ich senk ihn auf die Quelle,
Vermöcht ich, ach, mit ihr
Zu fliehen, eine Welle,
Zurück, o Freund, zu dir, zu dir!
Ich richt ihn auf die Züge
Der Wolken über mir,
Ach, flög ich ihre Flüge,
Zurück, o Freund, zu dir, zu dir!
Wie wollt ich dich umstricken,
Mein Heil und meine Pein,
Mit Lippen und mit Blicken,
Mit Busen, Herz und Seele dein!
Des de les altures coronades de boscos
Des de les altures coronades de boscos,
dirigeixo una mirada, càlida i humitejada,
cap a la visió estimada dels camps
que verdegen al meu voltant.
L’adreço al rierol,
i voldria, baixar, ai, amb ell,
en una onada, per tornar,
oh amic, cap a tu, cap a tu!
L’adreço a la cursa
dels núvols al damunt meu,
ah, si podés volar amb ells, per tornar,
oh amic, cap a tu, cap a tu!
Com voldria seduir-te,
la meva salvació i la meva pena,
amb llavis i mirades,
el teu pit, el teu cor i la teva ànima!