Vor dem Fenster
Soll sich der Mond nicht heller scheinen,
Soll sich die Sonn’ nicht früh aufgehn,
So will ich diese Nacht gehn freien,
Wie ich zuvor auch hab getan.
Als er wohl auf die Gasse trat,
Da fing er an ein Lied und sang,
Er sang aus schöner, aus heller Stimme,
Daß sein feins Lieb zum Bett aussprang.
Steh still, steh still, mein feines Lieb,
Steh still, steh still und rühr dich nicht,
Sonst weckst du Vater, sonst weckst du Mutter,
Das ist uns beiden nicht wohl getan.
Was frag ich nach Vater, was frag ich nach Mutter,
Vor deinem Schlaffenster muß ich stehn,
Ich will mein schönes Lieb anschauen,
Um das ich muß so ferne gehn.
Da standen die zwei wohl beieinander
Mit ihren zarten Mündelein,
Der Wächter blies wohl in sein Hörnelein.
Ade, ade, es muß geschieden sein.
Ach! Scheiden, scheiden über scheiden,
Scheiden tut meinem jungen Herzen weh,
Daß ich mein schön Herzlieb muß meiden,
Das vergeß ich nimmermehr.
Davant la finestra
“Que no brilli la lluna més clara,
que no surti el sol més aviat!
Així aniré tranquil aquesta nit,
com he fet ja altres vegades.”
Així que va arribar al carrer,
començà a cantar una cançó;
la cantà amb veu tan bella i clara,
que la seva estimada saltà del llit.
“Calla, calla, amor meu,
calla, calla i no et belluguis,
o despertaràs al pare i despertaràs la mare,
i no seria bo per a nosaltres dos.”
“Qui pregunta pel pare o per la mare?
Vull ésser a la finestra de la teva cambra,
i contemplar la meva bella estimada,
per això he vingut des de tan lluny.”
I allà s’estigueren, molt feliços,
amb les seves boquetes delicades,
fins que el vigilant tocà la seva trompeteta.
Adéu, adéu, s’han de separar!
“Ai, separar-se, separar-se i separar-se,
separar-se és dolent pel meu cor jove!
Haig de deixar l’estimada del meu cor?
Això no ho oblidaré mai més!
(Cançó popular alemanya, per a veu i piano, Op. 14/1, Göttingen, setembre 1858)
(Primera estrofa, per a cor femení a quatre veus, WoO 38/19, Hamburg, 1859/62)
(Karl Simrock també recollí aquesta cançó en el seu recull)