Wie bist du meine Königin
(nach Hafis)
Wie bist du meine Königin,
Durch sanfte Güte wonnevoll!
Du lächle nur, Lenzdüfte wehn
Durch mein Gemüte, wonnevoll!
Frisch aufgeblühter Rosen Glanz,
Vergleich ich ihn dem deinigen?
Ach, über alles, was da blüht,
Ist deine Blüte wonnevoll!
Durch tote Wüsten wandle ich,
Und grüne Schatten breiten sich,
Ob fürchterliche Schwüle dort
Ohn Ende brüte, wonnevoll!
Laß mich vergehn in deinem Arm!
Es ist in ihm ja selbst der Tod,
Ob auch die herbste Todesqual
Die Brust durchwüte, wonnevoll!
Què deliciosa ets, reina meva
(traduït de Hafiz)
Què deliciosa ets, reina meva,
amb la teva dolça bondat!
Només somrius, i ja alenen brises primaverals
que omplen de delícies la meva ànima!
L’esplendor de les roses acabades de florir,
la podria comparar amb la teva?
Ah, més que tot el que floreix
és deliciosa la teva florida!
Si camino per pelats deserts,
amb calor terrible i sufocant,
s’estenen verdes ombres
portant delícies sense fi.
Deixa’m morir en els teus braços!
Car àdhuc en la mort,
els més amargs sofriments
que m’omplissin el pit, serien deliciosos!