Wie Melodien zieht es mir
Wie Melodien zieht es
Mir leise durch den Sinn,
Wie Frühlingsblumen blüht es
Und schwebt wie Duft dahin.
Doch kommt das Wort und faßt es
Und führt es vor das Aug’,
Wie Nebelgrau erblaßt es
Und schwindet wie ein Hauch.
Und dennoch ruht im Reime
Verborgen wohl ein Duft,
Den mild aus stillem Keime
Ein feuchtes Auge ruft.
Com melodies penetra
Com melodies penetra
suaument dins la meva ànima,
floreix com les flors primaverals
i sento com un aroma dintre meu.
Però quan pren la paraula
i m’ho presenta davant dels ulls,
ho entela com una boira grisa
i s’esvaeix com un hàlit.
I amb tot, resta un aroma
amagat entre les rimes,
dolç i silenciós,
que arriba a humitejar-me els ulls.
(Lied, Op. 105/1, Thun, agost 1886)