Meine Nächte
(nach Leo Breiner)
Kennst du meine Nächte?
An dem See? Die geheimsten Abendschauer,
Stillen Blumensehnsucht in tiefsten Gärten
Und es geht wie schlanke goldne Barken
Spiegellichter aus den weiβen Villen
Durch den See.
Kennst du meine Nächte?
Traumesmüd Mädchen zieh’n
In schimmernden Gewändern
Zu des Parks grünunkelnen Zypressen.
Gräser schauern, ihrer selbst vergessen,
Sitzen sie an hohen Brunnenrändern,
Traumesmüd.
Kennst du meine Nächte?
Sommerklar leuchten mir
Die schönen Sehnsuchtsträume,
Durch die lichten Marmorräume.
Dunkel wachsen dort die Bäume
Atmen dort die fremden, heiβen Büsten
Sommerklar.
Kennst du meine Nächte?
Tief der See zwischen mir und fernem Sommerorte.
Fluten schlafen und die Wüsten trauern.
Drüben leuchten noch die weiβen Mauern.
Aber nimmer klirrt die Gitterpforte,
überm See.
Les meves nits
(segons un poema de Leo Briener)
Coneixes les meves nits?
En el llac? Els calfreds més secrets del vespre,
callats anhels de flors en el jardí més profund
passant com lleugeres barques daurades,
reflectides des de les vil·les blanques
a través del llac.
Coneixes les meves nits?
Noies cansades de somniar avancen
amb vestits resplendents
cap els verds xiprers ignorants del parc.
Les herbes tremolen, oblidant-se d’elles
s’asseuen en les altes vorades de la font,
cansades de somiar.
Coneixes les meves nits?
L’estiu clar m’il·lumina
els bells somnis dels anhels,
a través dels il·luminats salons de marbre.
Obscurs creixen allà els arbres,
respiren allà estranys pits blancs
en l’estiu clar.
Coneixes les meves nits?
És fons el llac entre jo i els llunyans llocs de l’estiu.
La plenamar dorm i els deserts ploren.
Més enllà encara lluen els murs blancs.
Però mai no ressona la porta enreixada
a través del llac.