Es fiel ein Reif in der Frühlingsnacht
Es fiel ein Reif in der Frühlingsnacht,
Er fiel auf die zarten Blaublümelein,
Sie sind verwelket, verdorret.
Die Liebe aufgegangen.
Ein Jüngling hatte ein Mädchen lieb,
Sie flohen heimlich von Hause fort,
Es wußt weder Vater noch Mutter.
Da hab’ ich ihr gestanden
Sie sind gewandert hin und her,
Sie haben gehabt weder Glück noch Stern,
Sie sind verdorben, gestorben.
Caigué una gelada en la nit de primavera
Caigué una gelada en la nit de primavera,
caigué sobre les tendres floretes blaves,
i ara són músties i resseques.
l’amor al meu cor.
Un jove estimava una noia,
i varen fugir de casa seva,
sense saber-ho ni el pare ni la mare.
llavors és quan sento
Varen caminar amunt i avall,
sense trobar la felicitat ni la seva estrella,
i ara són morts i oblidats.
(Fragment d’un Lied –22 compassos–, 1875-80)