Veni, creator spiritus
Veni, creator spiritus,
Mentes tuorum visita;
Imple superna gratia,
Quae tu creasti pectora.
Qui Paraclitus diceris,
Donum Dei altissimi,
Fons vivus, ignis, caritas
Et spiritalis unctio.
Infirma nostro corporis
Virtute firmans perpeti;
Accende lumen sensibus,
Infunde amorem cordibus.
Hostem repellas longius
Pacemque dones protinus;
Ductore sic te praevio
Vitemus omne pessimum.
Tu septiformis munere,
Dexterae paternae digitus.
Tu rite promissum Patris,
Sermone ditans guttura.
Per te sciamus da Patrem,
Noscamus atque Filium.
Teque utriusque Spiritum
Credamus omni tempore.
Da gaudiorum praemia,
Da gratiarum munera;
Dissolve litis vincula,
Adstringe pacis foedera.
Gloria Patri Domino
Natoque, qui a mortuis
Surrexit, ac Paraclito
In saeculorum saecula.
Vine, Esperit Creador
Vine, Esperit Creador,
mostra’t a les ments dels teus;
omple amb la gràcia celestial
el pit que Tu vares crear.
Tu, a qui diuen el Consolador,
altíssim do de Déu,
font viva de foc, de caritat
i d’unció espiritual.
La feblesa del nostre cos
enforteix amb la virtut perpètua;
il·lumina els nostres sentits,
omple d’amor els nostres cors.
Allunya l’enemic
i dónan’s ara la pau;
sigues el guia davant nostre,
per evitar-nos qualsevol mal.
Ofereix-nos el dit septiforme
de la dreta del Pare.
Segons la promesa del Pare,
enriqueix la parla de la nostra gorja.
Que per Tu sapiguem del Pare,
i coneixem el Fill,
i que creguem en Ells i en el teu Esperit
durant tota l’eternitat.
Dóna’ns el premi de la joia,
fes-nos el present de la gràcia;
allibera’ns dels lligams de les discòrdies,
empeny-nos a unir-nos en pau.
Glòria a Déu Pare,
i al Fill, que dels morts
ressucità, i al Consolador,
pels segles dels segles.
(Himne, primer moviment de la Vuitena Simfonia, per a cor i orquestra, estiu 1906)