Winterlied
Über Berg und Tal
Mit lautem Schall
Tönet ein Liedchen.
Durch Schnee und Eis
Dringt es so heiß
Bis zu dem Hüttchen.
Wo das Feuer brummt,
Wo das Rädchen summt
Im traulichen Stübchen.
Um den Tisch herum
Sitzen sie stumm.
Hörst du mich, Liebchen?
Im kalten Schnee,
Sieh’ wie ich steh’,
Sing’ zu mir, Mädchen!
Hat denn mein Lied
So dich erglüht
Oder das Rädchen?
O liebliche Zeit
Wie bist du so weit
O selige Stunden –
Ach nur ein Blick,
War unser Glück
Ewig verschwunden.
Cançó d’hivern
Per les muntanyes i les valls
ressona una cançoneta
d’alegres tonades.
Entre la neu i el glaç
arriba ardent
fins a la cabana.
En la cambra tranquil·la,
crepita el foc
i brunz la filosa.
S’asseuen silencioses
al voltant de la taula.
Em sents, estimada?
Mira com estic
en la neu glaçada,
per cantar-te, estimada!
T’ha encès, doncs,
la meva cançó,
o la filosa?
Oh, temps feliç!
Què lluny esteu,
hores benaurades...
Ah, només una mirada
i la nostra felicitat
s’esvaí per sempre!
(Lied, febrer 1880)