El pastor sobre la roca
(d’“El pastor de la muntanya”)
Quan estic sobre la més alta roca,
miro cap a la profunda vall
i canto:
Lluny, de la vall profunda i fosca,
arriba ràpid l’eco
dels abismes.
Com més endins penetra la meva veu,
més clar m’arriba l’eco
des del fons.
L’estimada viu molt lluny de mi,
per això sospiro tan càlidament
cap avall.
(d’“En profunda pena” de Wilhelmine Christiane von Chézy)
M’esllangueixo en profunda pena,
l’alegria m’ha fugit,
l’esperança va abandonar el món per a mi,
estic aquí sol.
Tan nostàlgica ressona pel bosc la cançó,
tan nostàlgica ressona durant la nit,
que eleva els cors cap al cel
amb meravellosa força.
(de “Pensaments amorosos”):
Arribarà la primavera,
la primavera, la meva alegria!
Ara em preparo,
llest per caminar.
Sis últimes estrofes, no usades per Schubert, de “El pastor de la muntanya”
Davant meu hi ha molts pics espadats,
i els rius corren escumosos
per les valls.
Una àliga vola entre els núvols
i l’isard salta lliure
pels espadats.
Els núvols reposen en les altures,
i entre la boira lluu la neu
dels cims.
Com més orgullosa es mostra l’estimada,
més ardents es fan els meus anhels
d’amor.
Sona una campana en la vall tranquil·la,
arreu fumegen les xemeneies
del poble.
Ai, noia, noia, rep-me aviat!
És tan solitari i fa tan fred
aquí dalt!
Text complet de “Pensaments amorosos”:
Com més alta és la muntanya,
més clar és el seu ressò;
com més lluny està la noia,
més estimat és el camí.
Arribarà la primavera,
la primavera, la meva alegria!
Ara preparo les sabates,
llest per caminar.
A través dels boscos,
on canten els rossinyols,
a través de les muntanyes,
on salten els petits isards!
Dos coloms blancs com la neu
se’n van volant,
i es deturen per besotejar-se
sobre la casa de la pastora.
Ai, que eixerida et veig,
i que resplendent!
Déu et guardi, bella donzella!
Ai, que llarg ha estat l’hivern!
Contemplo admirat
dos ulls com pinyols de cirera,
unes dents com la neu
unes galtes com roses!
Un cosset escarlata,
nou de trinca,
i a sota el cosset,
un cor molt fidel!
I els seus llavis, els seus llavis
com us els descriuria?
Hauria de saber parlar
com ells saben de besar!
Ai, hivern, hivern,
encara ets aquí?
Haig d’apropar-m’hi, doncs,
només amb els pensaments?
Amb botes de set llegües
s’arriba ràpid fins allà;
però amb pensaments amorosos
es va set vegades més de pressa!