Al vespre a la platja
Sèiem prop de la casa de pescadors,
i miràvem cap al mar;
varen arribar les boires del vespre,
i s’enfilaren cap a las altures.
En el far, les llums
es varen anar encenent,
i en la llunyania mar endins
encara es podia descobrir un vaixell.
Vàrem parlar de tempestes i naufragis,
de mariners i de com viuen,
i fluctuen entre el cel i l’aigua,
entre el temor i l’alegria.
Vàrem parlar de llunyanes costes,
del sud i del nord,
i d’homes estranys
i d’estranyes ciutats.
Del Ganges brillant i perfumat,
on creixen arbres gegantins,
i on homes bells i tranquils
s’agenollaven davant les flors de lotus.
De Lapònia on hi ha persones brutes,
xates de cap, petites i de boca ampla;
que arrupits a vora del foc, couen un peix,
i somiquegen i criden.
Les noies escoltaven formals,
i al final ningú parlava;
el vaixell ja no es veia,
i es va fer massa fosc.