Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Bänkelsänger Willie, op. 146/2
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Wilhelm Gerhard
  • Poeta (VO): Robert Burns
  • Poema original
     
    Bänkelsänger Willie
     
    O Bänkelsänger Willie,
           Du ziehst zum Jahrmarkt aus,
    Du willst deine Geige verkaufen,
           O Willie, bleibe zu Haus.
    Doch wie man für die Geige
           schon blankes Silber ihm reicht,
    Da wird dem armen Willie
           Das Auge von Thränenn flucht.
     
    O Willie, verkauf’ deine Geige,
           Verkauf’ mir die Geige fein,
    O Willie, verkauf’ deine Geige
           Und kauf’ dir en Schöppchen Wein.
    Nein, nimmer verkauf’ ich die Geige,
           Mich träfe zu harter Schlag,
    Ich hatte mit meiner Geige
           schon manchen glücklichen Tag!
     
    Jüngst lugt’ ich in der Schenke,
           Sie sassen um den Tisch,
    Und obenan sass Willie,
           Und sang und geigte frisch,
    Sie lauschten seinem Tönen,
           Wie glüthe jedes Gesicht,
    O Bänkelsänger Willie,
           Verkauf’ nicht deine Geige, nicht!
  • Poema en català
     
    Willie, el cantaire de fira
     
    Oh Willie, cantaire de fira,
           has anat al mercat
    per vendre el violí,
           oh, Willie, queda’t a casa!
    Però quan ja li donen
           relluents monedes pel violí,
    els ulls del pobre Willie
           s’omplen de llàgrimes.
     
    Oh Willie, ven-te el violí,
           ven-me el bell violí!
    Oh Willie, ven-te el violí
           i compra’t un petricó de vi!
    No, mai no em vendré el violí,
           no ho podria resistir!
    He passat amb el violí
           massa dies feliços!
     
    I anàrem a la taverna
           i ens asseguérem a la taula,
    i al damunt s’assegué Willie
           i tocà i cantà content.
    I escoltant com tocava,
           s’il·luminaren totes les cares.
    Oh Willie, cantaire de fira,
           no venguis el teu violí!
  • Poema en versió original
     
    O, rattlin, roarin Willie,
           O, he held to the fair,
    An’ for to sell his fiddle
           And buy some other ware;
    But parting wi’ his fiddle,
           The saut tear blin’t his e’e –
    And, rattlin, roaring Willie,
           Ye’ re welcome hame to me!
                  Was sitting at yon boord-en’:
    “O Willie, come sell your fiddle,
           O, sell tour fiddle sae fine!
    O Willie come sell your fiddle,
           And buy a pint o’ wine!”
     
    “If I should sell my fiddle,
           The warld would think I was mad;
    For monie a rantin day
           My fiddle and I hae had.”
     
    As I cam by Crochallan,
           I cannily keekit ben,
    Rattlin, roarin Willie
     
    Sitting at yon boord-en’,
           And amang guid companie!
    Rattlin, roarin Willie,
           Ye’ re welcome hame to me.
  • (Lied per a cor mixt, a capella, Op. 146/2, Dresden, març 1849)