Blondels Lied
Spähend nach dem Eisengitter
Bei des Mondes hellem Schein,
Steht ein Minst’rel mit der Zither
Vor dem Schloße Dürrenstein.
Stimmt sein Spiel zu sanfter Weise
Und beginnt sein Lied dazu,
Denn ein Ahnen sagt ihm leise:
“Suche treu, so findest du!”
König Richard, Held von Osten,
Sankst du wirklich schon hinab?
Muß dein Schwert im Meere rosten,
Oder deckt dich fern ein Grab?
Suchend dich auf allen Wegen,
Wallt dein Minst’rel ohne Ruh’,
Denn ihm sagt ein leises Regen:
“Suche treu, so findest du!”
Hoffe, Richard, und vertraue,
Treue lenkt und leitet mich.
Und im fernen Heimathaue
Betet Liebe still für dich.
Blondel folget deinen Bahnen,
Margot winkt dir sehnend zu,
Deinem Minst’rel sagt ein Ahnen:
“Suche treu, so findest du!”
Horch, da tönt es leise, leise
Aus dem Burgverließ empor,
Eine wohlbekannte Weise,
Klingt an Blondels lauschend Ohr.
Wie ein Freundesruf, ein trauter,
Schallt sein eigen Lied ihm zu,
Und sein Ahnen sagt ihm lauter:
“Suche treu, so findest du!”
Was er sang, da singt er wieder,
Wieder tönt es ihm zurück,
Süßes Echo klingt hernieder,
Keine Täuschung, sichres Glück!
Den er sucht auf seinen Bahnen,
Ach, sein König ruft ihm zu,
NIcht vergebens war sein Ahnen:
“Suche treu, so findest du!”
Heimwärts fliegt er mit der Kunde,
Da war Leid und Freude groß,
Fliegt zurück mit edler Runde,
Kaut den teuren König los.
Rings umstaunt von frohen Kreise,
Stürzt der Held dem Sänger zu;
Gut bewährt hat sich die Weise:
“Suche treu, so findest du!”
Cançó de Blondel
Espiant les reixes de ferro
a la clara llum de la lluna,
un trobador amb la seva cítara
està davant el castell de Dürrenstein.
Toca una dolça melodia
i hi afegeix la seva cançó,
car un pressentiment li murmura:
“Busca, fidel, i el trobaràs!”
Rei Ricard, heroi de l’Orient,
vares naufragar veritablement?
S’ha d’oxidar en el mar la teva espasa,
o et cobreix una llunyana tomba?
Buscant-te per tot arreu
camina el teu trobador sense repòs,
car un impuls li murmura:
“Busca, fidel, i el trobaràs!”
Espera, Ricard, tingues fe,
la fidelitat em mou i em guia,
i en les llunyanes contrades de la pàtria
l’amor encara prega per tu.
Blondel segueix les teves traces,
Margot t’espera ansiosa,
i un pressentiment li diu al teu trobador:
“Busca, fidel, i el trobaràs!”
Escolta, sona molt suaument
des de les masmorres del castell!
Una cançó molt coneguda
ressona en les atentes orelles de Blondel.
Com la crida d’un fidel amic,
li sona la seva pròpia cançó,
i el seu pressentiment li diu més fort:
“Busca, fidel, i el trobaràs!”
El que havia cantat, ho torna a cantar,
i ho torna a sentir novament.
Li arriba un dolcíssim eco:
no és cap il·lusió, és veritat!
Ha anat seguint les seves traces
i ah!, és el seu rei el que el crida,
no era inútil el seu pressentiment:
“Busca, fidel, i el trobaràs!”
Torna volant a casa amb la notícia,
i és gran la pena i l’alegria;
i torna veloç amb noble escorta
per alliberar el rei estimat.
I enmig del joiós aplec
es llença l’heroi en braços del cantaire.
Ben eficaç havia estat la dita:
“Busca, fidel, i el trobaràs!”