Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Das Glück von Edenhall, Op. 143
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Ludwig Uhland
  • Poema original

    Das Glück von Edenhall
    (Bearbeitet von L. Hasenclever)

    Chor
    Heil Edenhall! Heil seinem Lord!
    Läßt schmettern Festtrommetenschall!
    Trinkt froh an seines Tisches Bord
    Und weckt der Wände Wiederhall,
    Laut jubelnd im Glücke von Edenhall!

    Lord
    Der Jugebdkraft, dem Jugendmuth
    Läßt schmettern Festtrommetenschall!
    Ertränkt die Sorg’ in Rebenblut!
    Euch bring’ ich’s dar, ihr Gaste all!
    Nun her mit dem Glücke von Edenhall!

    Schenk
    Mit Zagen, Herr, erfüllt dein Spruch
    Mich, deinen ältesten Vasall!
    Sieh’ , wohl verhüllt in seidnem Tuch
    Birg sich das Trinkglas von Krystall,
    Wir nenen’s: Das Glück von Edenhall.
    O sei gewarnt!

    Lord
    Mir schreckt kein Droh’n –
    Umstürmte mich gleich der Feinde Schwall
    Wie Meereswogen, ich böt’ ihm Hohn!
    Hoch ragt mein Schloß auf sicher’m Wall
    Im Glanze des Glück’s von Edenhall!
    Wohlauf! Wohlauf! dem Glas
    Zum Preis schenk’ Rothen aus Portugal!

    Chor
    Seht, wie mit Zittern gießt der Greis!
    Ein purpurn Licht wird überall,
    Es strahlt aus dem Glücke von Edenhall.

    Lord
    Heil, theures Kleinod, ich schwing’ dich frei!
    Die Glas von leuchtendem Krystall
    Geb meinem Ahn am Quell die Fey,
    Drein schrieb sie: Komm dies Glas zu Fall,
    Fahr’ wohl dann, o Glück von Edenhall;
    Ein Kelchglas ward zum Loos mit Fug
    Dem freud’gen Stamm von Edenhall;
    Wir schlüfern gern in vollem Zug,
    Wer läuten gern mit lauten Schall;
    Stoßt an mit dem Glück von Edenhall!

    Chor
    Stoßt an mit dem Glück von Edenhall!
    Wie klingt es milde, tief und voll,
    Gleich dem Gesange der Nachtigall,
    Dann wie des Waldstrom’s laut Geroll,
    Und jetzt wie ferner Donnerhall!
    O herrliches Glück von Edenhall!

    Lord
    Zum Horte nimmt ein kühn Geschlecht
    Sich den zerbrechlichen Krystall;
    Es dauert länger schon als recht,
    Stoßt an, mit diesem kräft’gen Prall
    Versuch’ ich das Glück von Edenhall!

    Chor der Gäste
    Weh! Weh! Der Wunderkelch zerspringt!
    Es bebt das Gewölbe! Weh! Weh!
    Und aus dem Riss die Flamme dringt!
    Entflieht, entflieht ihr Gäste all, entflieht
    Mit dem brechenden Glücke von Edenhall!

    Chor der stürmenden Feinde
    Zum Sturme geschart dringt ein mit Macht,
    In dunkler Nacht erklimmt den Wall,
    In Flammen tilgt des Schloßes Pracht
    Und stürzt mit des letzten Feindes Fall
    In Trümmer das Glück von Edenhall!

    Schenk
    Einstürmt der Feind mit Brand und Mord,
    Und Nacht bedecket unsern Fall.
    Dich traf das Schwert, mein junger Lord,
    Hielt’st sterbend fest noch den Krystall,
    Das zersprung’ne Glück von Edenhall!

    Der feindliche Anführer
    Was suchst du hier im Morgenschein,
    Du Greis, in der zerstürten Hall?

    Schenk
    Ich suche des Herrn verbrannt Gebein,
    Ich suche im grausen Trümmerfall
    Die Scherben des Glückes von Edenhall.
    Der Steinwand Masse springt zu Stück,
    Die hohe Säule muß zu Fall,
    Glas ist der Erde Stolz und Glück,
    In Splitter fällt der Erdenball
    Einst gleich dem Glücke von Erdenhall!

    Chor
    Vertilgt, vertilgt ist Edenhall’s Geschecht,
    In Trümmern liegen Schloß und Wall.
    Laßt künden nun nach Siegers Recht
    Mit schmetternder Trompete Schall
    Das Ende des Glückes von Edenhall!

  • Poema en català
    La sort d’Edenhall
    (arranjat per L. Hasenclever)

    Cor
    Visca Edenhall! Visca el seu senyor!
    Que ressonin estridents les trompetes!
    Beveu, alegres, al voltant de la taula,
    i desperteu els ecos de les parets,
    celebrant bulliciosament la sort d’Edenhall!

    Senyor
    Que ressonin estridents les trompetes
    amb la força i el valor de la joventut!
    Oblideu les penes amb el suc del raïm!
    Us l’ofereixo, a tots els meu invitats!
    Amunt, per la sort d’Edenhall!

    Coper
    Les teves paraules, senyor, omplen de dubtes
    al teu vassall més vell!
    Mira, ben tapada amb tela de seda,
    s’oculta la copa de cristall
    anomenada “Sort d’Edenhall”.
    Ves amb compte!

    Senyor
    No m’espanta cap amenaça!...
    Ni que em rodegessin els enemics
    com les ones del mar, me’n riuria!
    Segures muralles té el meu castell,
    brilla la sort d’Edenhall!
    Amunt! Aixequeu la copa
    i premia’ns amb un vi de Portugal!

    Cor
    Mireu com serveix tremolós el vell!
    S’estén per tot arreu una llum porpra,
    que llueix per la sort d’Edenhall.

    Senyor
    Visca! Et descobreixo, estimat joiell!
    Aquesta copa de lluminós cristall
    la donà als meus avantpassats la fada de la font,
    després d’escriure-hi: “Si mai es trenca,
    desapareix, sort d’Edenhall!”
    Una copa de cristall fou, per la nostra sort,
    l’alegre escut d’Edenhall;
    Bevem, alegres, d’una glopada,
    i cantem joioses cançons.
    Brindem per la sort d’Edenhall!

    Cor
    Brindem per la sort d’Edenhall!
    Què dolç que sona, profund i ple
    com els cants dels rossinyols,
    després com el murmuri del rierol del bosc,
    i ara com un tro llunyà!
    Oh, magnífica sort d’Edenhall!

    Senyor
    És una nissaga atrevida la que agafa
    com escut el fràgil cristall!
    Ja ha durat més del que és normal.
    Trinqueu! Amb aquest cop poderós
    poso a prova la sort d’Edenhall!

    Cor del invitats
    Ai, ai! S’ha trencat el calze meravellós!
    Tremola la volta! Ai, ai!
    I surten flames per les esquerdes!
    Fugiu, fugiu tots les invitats, fugiu
    amb la trencada sort d’Edenhall!

    Cor dels enemics tumultuosos
    Ajunteu-vos, poderosos, en la tempesta,
    escaleu els murs en la negra nit,
    anorreeu amb el foc l’esplendor del castell,
    i amb la caiguda de l’últim enemic
    convertiu en runes la sort d’Edenhall!

    Coper
    Es precipiten els enemics amb foc i mort,
    i la nit cobreix la nostra caiguda.
    T’ha travessat l’espasa, jove senyor,
    i mors prement el cristall amb fermesa,
    la trencada sort d’Edenhall!

    El cabdill enemic
    Què busques ací a la llum de l’aurora,
    vell home, en el destruït saló?

    Coper
    Cerco les cremades despulles del senyor,
    cerco, en la grisa pila de runes,
    els trossos de la sort d’Edenhall.
    S’esmicolen els murs de pedra,
    i cauen les altes columnes,
    el cristall és l’orgull i sort de la terra,
    i un dia saltarà a trossos la bola de la terra,
    igual que la sort d’Edenhall!

    Cor
    S’ha extingit la nissaga d’Edenhall,
    enrunats són el castell i les muralles.
    Els guanyadors tenen ara dret
    a pregonar amb estridents trompetes
    la fi de la sort d’Edenhall!
  • (Balada per a solistes, cor masculí i orquestra, Op. 143, Düsseldorf, març 1853)