Poema original
2.
Peri (Sopran)
Wie glücklich sie wandeln, die sel’gen Geister,
Im Dufte von Blumen, die nimmer verblühn!
Sind mein auch die Gärten auf Landen und Meer,
Und pflück’ ich selbst Blumen auf Sternen umher:
Ein Blümlein des Himmels ist schöner denn alle!
Glänzt Kaschemirs See auch sonnig und rein
Mit seiner Platateninsel Schein,
Und rinnen dort Ströme auf goldenem Sand;
Doch ach! nur den Seligen ist’s bekannt:
Ein Tropfen des Himmels ist schöner denn alle!
Geh, schwing’ dich im Fluge von Stern zu Stern,
Von Welt zu leuchtender Welt, so fern
Als der Himmel wölbt seine Sonnenhalle,
Nimm alle die Wonnen von allen den Sphären
Und laß durch unendliche Zeiten sie währen:
Ein Stundlein des HImmels ist schöner denn alle!
Poema en català
2.
Peri (soprano)
Què feliços que passegen els esperits benaurats,
entre els aromes de flors que mai no es panseixen!
Són meus els jardins de les terres i els mars,
i encara que culli les flors de totes les estrelles,
una floreta del cel és més bella que totes les altres!
Lluu el llac de Catxemira transparent i assolellat,
amb les seves lluminoses illes bananeres,
i hi corren rius damunt de sorra daurada;
però ai!, només els benaurats saben
que una gota de cel és més bella que totes les altres!
Ves, emprèn el vol d’estrella en estrella,
d’un món a un altre més lluminós, fins allà
on el cel forma la volta de l’espai solar,
gaudeix de tots els delits de tots els planetes,
i fes-los durar un temps inacabable:
una horeta de cel és més bella que totes les altres!