Poema original
Dein Angesicht
Dein Angesicht, so lieb und schön,
Das hab ich jüngst im Traum gesehn,
Es ist so mild und engelgleich,
Und doch so bleich, so schmerzensreich.
Und nur die Lippen, die sind rot;
Bald aber küßt sie bleich der Tod.
Erlöschen wird das Himmelslicht,
Das aus den frommen Augen bricht.
Dein Angesicht, so lieb und schön,
Das hab ich jüngst im Traum gesehn,
Es ist so mild und engelgleich,
Und doch so bleich, so schmerzensreich.
Poema en català
La teva cara
La teva cara, tan estimada i bella,
l’acabo de veure en somnis,
és tan dolça i angelical,
i a l’ensems tan pàl·lida i turmentada!
I ara els teus llavis són vermells;
però aviat els besarà, pàl·lida, la mort.
I s’apagarà la llum celestial
que es reflecteix en els ulls pietosos.
La teva cara, tan estimada i bella,
l’acabo de veure en somnis,
és tan dolça i angelical,
i a l’ensems tan pàl·lida i turmentada!