El solitari
Vine, consol del món, tranquil·la nit!
Puges poc a poc per la muntanya,
tots els vents dormen,
només un mariner, cansat de viatjar,
canta en el mar el seu cant nocturn
lloant a Déu que el guia fins el port.
Els anys passen, com els núvols,
i em deixen aquí tot sol,
el món m’ha oblidat,
des que et vas acostar miraculosament,
quan estava assegut pensatiu,
escoltant els murmuris del bosc.
Oh, consol del món, tranquil·la nit!
El dia m’ha cansat molt,
el mar immens ja s’enfosqueix,
deixa’m descansar de plaers i misèries,
fins que el vermell de l’alba eterna
il·lumini el bosc tranquil.