Manuel Capdevila i Font

musicògraf

Schumann, Robert (1810 - 1856)

Die alte gute Zeit, op. 55/4 (Robert Schumann)

• Obra: Die alte gute Zeit, op. 55/4
• Compositor: Robert Schumann
• Poeta: Wilhelm Gerhard
• Poeta (VO): Robert Burns
• Poema original
   
  Die alte gute Zeit
   
  Wer lenkt sich gern den heitern Blick
  In die Vergessenheit,
  Wer denkt ich nicht aller Freundschaft
  Gern und alter guter Zeit?
   
         Der alten guten Zeit, mein Herz,
         Der alten guten Zeit;
         Im vollem Becher lebe
         Die alte gute Zeit!
   
  Wir pflickten Blumen uns im Wald,
  Auf Rainen schmal und breit,
  Und denken pilgermüde
  Noch der alten guten Zeit.
   
         Der alten guten Zeit, mein Herz,
         Der alten guten Zeit;
         Im vollem Becher lebe
         Die alte gute Zeit!
   
  Wir freut’ als Knaben uns am Bach
  Der muntern Welle Streit,
  Doch Meere brausten zwischen uns
  Seit jener golden Zeit.
   
         Der alten guten Zeit, mein Herz,
         Der alten guten Zeit;
         Im vollem Becher lebe
         Die alte gute Zeit!
   
  Gieb, Bruder, gieb mir deine Hand,
  Die Meine sieh’ bereit!
  Ein Händedrück, ein hoher Blick
  Der alten guten Zeit.
   
         Der alten guten Zeit, mein Herz,
         Der alten guten Zeit;
         Im vollem Becher lebe
         Die alte gute Zeit!
• Poema en català
   
  Els vells temps passats
   
  Hem d’oblidar les antigues coneixences
  i no evocar-les mai en la ment?
  Hem d’oblidar les antigues coneixences
  i els dies passats ja fa molt de temps?
   
         Pels vells temps passats, amic,
         pels vells temps passats,
         en un copa plena viuen
         els vells temps passats.
   
  Havíem collit flors en el bosc,
  en marges estrets i amples,
  pensant, cansats com pelegrins,
  en els vells temps passats.
   
         Pels vells temps passats, amic,
         pels vells temps passats,
         en un copa plena viuen
         els vells temps passats.
   
  Tos dos ens havíem banyat en el rierol
  lluitant amb les alegres ones,
  però després ha bramular el mar entre
                                                     nosaltres
  des d’aquells vells temps passats.
   
         Pels vells temps passats, amic,
         pels vells temps passats,
         en un copa plena viuen
         els vells temps passats.
   
  Però dóna’m la mà, germà,
  la meva està preparada!
  Una estreta de mans, i una bona mirada
  als vells temps passats.
   
         Pels vells temps passats, amic,
         pels vells temps passats,
         en un copa plena viuen
         els vells temps passats.

• Gerhard, Wilhelm (1780 - 1858)

• Poema en versió original
   
         Chorus
         And for auld lang syne, my jo,
                For auld lang syne,
         Wee’ ll tak a cuo o’ kindness yet,
                For auld lang syne.
   
  Should auld acquaintance be forgot,
         And never bruoght to mind?
  Should auld acquaintance be forgot,
         And days o’ lang syne?
   
  And surely ye’ ll your pint-stowp!
         And surely I’ ll be mine!
  And we’ ll tak a cup o’ kindness yet,
         For auld lang syne.
   
  We twa hae run about the braes
         And pu’d the gowans fine:
  But we’ ve wander’d mony a weary foot
         Sin auld lang syne.
   
  We twa hae paidl’d i’ the burn,
         Frae mornin’ sun til dine;
  Bur seas between us braid hae roar’d
         Sin auld lang syne.
   
  And there’ s a hand, my trusty fiere!
         And gie’ s a hand o’ thine!”
  Wand we’ ll tak a right gude-willy waught,
         For auld lang syne.
• (Lied per a una veu solista, cor mixt, a capella, Op. 55/4, Dresden, febrer 1846)