Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500

Schumann, Robert (1810 - 1856)

Die Hochländer-Wittwe, op. 25/10 (Robert Schumann)

  • Obra: Die Hochländer-Wittwe, op. 25/10
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Wilhelm Gerhard
  • Poeta (VO): Robert Burns
  • Poema original
     
    Die Hochländer-Wittwe
     
    Ich bin gekommen ins Niederland, o weh!
           So ausgeplündert haben sie mich,
    Daß ich vor Hunger vergeh!
           So war’s in meinem Hochland nicht; o weh!
     
    Ein Hochbeglückter Weib, als ich,
           War nicht auf Tal und Höh!
    Denn damals hatt ich zwanzig Küh, o weh!
           Die gaben milch und Butter mir,
    Und weideten im Klee.
     
    Und sechzig Schafe hatt ich dort, o weh!
           Die wärmten mich mit weichem Vließ.
    Bei Frost und Winterschnee.
           Es konnte kein’ im ganzen Clan
    Sich größern Glücks erfreun.
     
    Denn Donald war der schönste Mann, der war mein!
           So blieb’s, bis Charlie Stuart kam,
    Altschotland zu befrein;
           Da mußte Donald seinen Arm
    Ihm und dem Lande leihn.
     
    Was sie befiel, wer weiß es nicht?
           Dem Unrecht wich das Recht,
    Und auf Cullodens blutgem Feld
           Erlagen Herr und Knecht.
     
    Oh! Daß ich kam ins Niederland! o weh!
           Nun gibt’s kein unglückselger Weib
    Vom Hochland bis zur See!
  • Poema en català
     
    La vídua de les Terres Altes
     
    He vingut a les Terres Baixes, ai de mi!
           M’han furtat de tal manera,
    que em moro de gana!
           Això no em passava en les Terres Altes, ai
                                                                de mi!
     
    Ni existia en les valls i en els cims
           una dona tan feliç com jo!
    Car tenia llavors vint vaques, ai de mi!
           que em donaven llet i mantega,
    i pasturaven entre trèvols.
     
    I tenia també seixanta ovelles, ai de mi!
           que m’escalfaven amb llurs pells
    en les gelades i la neu de l’hivern.
           En tot el clan ningú no podia
    alegrar-se amb una sort millor!
     
    Car Donald era l’home més bell, i era meu!
           Així fou fins que arribà Charlie Stuart
    per alliberar la vella Escòcia;
           i Donald hagué de prestar el seu suport
    a ell i a la seva pàtria.
     
    Qui sap el que vàrem sofrir?
           La injustícia vencé a la justícia,
    i en el sangnant camp de Culloden
           occiren senyor i servent.
     
    Oh, per què vaig venir a les Terres Baixes, ai
                                                                     de mi?
           ara no hi ha cap dona més desgraciada
    de les muntanyes fins el mar!
  • Poema en versió original
     
    O, I am come to the low countrie –
           Ochon, ochon, ochrie! –
    Without a penny in my purse
           To buy a meal to me.
     
    It was na sae in the Highland hills –
           Ochon, ochon, ochrie! –
    Nae woman in the country wide
           Sae happy was as me.
     
    For then I had a score o’ kye –
           Ochon, ochon, ochrie! –
    Feeding on yon hill sae high
           And giving milk to me.
     
    And there I had three score o’ yowes –
           Ochon, ochon, ochrie! –
    Skipping on yon bonie knowes
           And casting woo’ to me.
     
    I was the happiest of a’ the clan –
           Sair, sair may I repine! –
    For Donald was the brawest man,
           And Donald he was mine.
     
    Till Charlie Stewart cam at last
           Sae far to set us free:
    My Donald’s arm was wanted then
           For Scotland and for me.
     
    Their waefu’ fate what need I tell?
           Right to the wrang did yield:
    My Donald and his country fell
           Upon Culloden field.
     
    Ochon! O Donald, O!
           Ochon, ochon, ochrie! –
    Nae woman in the warld wide
           Sae wretched now as me!
  • (Lied, Op. 25/10, Leipzig, febrer 1840)