Die Kapelle
Droben stehet die Kapelle,
Schauet still ins Tal hinab,
Drunten singt bei Wies’ und Quelle
Froh und hell der Hirtenknab’.
Traurig tönt das Glöcklein nieder,
Schauerlich der Leichenchor;
Stille sind die frohen Lieder,
Und der Knabe lauscht empor.
Droben bringt man sie zu Grabe,
Die sich freuten in dem Tal;
Hirtenknabe, Hirtenknabe!
Dir auch singt man dort einmal.
La capella
Hi ha a dalt una capella
que domina la vall tranquil·la;
a baix, en la font de la prada,
canta feliç i alegre el sagal.
La campana repica, trista,
lúgubre és el cor funerari;
s’han acabat les alegres cançons,
i el noi mira cap enlaire.
Allà porten a enterrar
la que tan alegrava la vall.
Ai, sagal, sagal,
també un dia cantaran allà per tu!